I si tot el que pensava que era el correcte, ara resulta ser l'incorrecte. I si el que em van ensenyar que era l'incorrecte és realment el correcte. Tinc por que sigui veritat, que el que sempre he anhelat, és el que m'han ensenyat a voler, i no el que realment he volgut tenir. Ara vull els seus llavis, els seus petons, la seva olor, però no és com m'ho van explicar, no és com ho vaig veure en les pel·lícules. Això és el doble de complicat, i em debato amb els esquemes, amb la societat, amb la gent. Tinc ganes de cridar, i que quan ho faci, com per art de mágia, venguin a mi les meves idees, la llum, la claredat. I per molt que em desgarri la veu, seguiré tenint els mateixos dubtes, seguiré tement situar el correcte i l'incorrecte, i seguiré sense saber on situar-me al meu mateixa. En el correcte, o l'incorrecte.
Peace&Love.
